- El segle XVIII europeu fou un període de transició. D’una banda, es van mantenir les característiques de *l’Antic Règim i, de l’altra, es va preparar el camí de les revolucions liberals (el segle XVIII les 13 colònies britàniques d'Amèrica del Nord Provoquen una insurrecció colonial)
- .A Espanya, el segle XVIII va arribar la dinastia dels Borbons (francesos), els quals van convertir en l’absolutisme monàrquic i a diferència d'altres països del sud d'Europa, la burgesia no va assolir el poder polític fins al segle xix.
* Revolució Francesa, que es coneixia amb el nom d'Antic Règim o feudalisme es caracteritzava per una societat jerarquitzada en què algunes classes socials gaudien d'un seguit de privilegis que negaven a les altres.
També hi havia una natalitat molt alta al igual que també una mortalitat molt alta, sobretot infantil.
1. L’Europa del segle XVIII
1.1. Una agricultura senyorial
L’agricultura era l’activitat més important. Es tractava d’una agricultura de subsistència.
L'economia es veia periòdicament colpejada per les anomenades crisis de subsistència: períodes d’escassetat d’aliments i de puges de preus.
La terra era a mans de la noblesa i el clero, que posseïen grans propietats, transmeses de generació en generació.
1.2. Una monarquia absoluta
• El rei tenia un poder absolut.
• Per a alguns afers també havia de consultar els parlaments.
• El Parlament era una institució nascuda a l’Edat Mitjana. Estava composta per representants dels tres estaments, que assessoraven el rei i tenien algunes atribucions.
1.3. L’expansió econòmica
•El segle XVIII fou d’una relativa pau internacional.
•En aquesta situació, es va produir un creixement demogràfic.
•L’augment de la població comportà una major demanda de tot tipus de productes. Es va produir una alça dels preus i els propietaris, estimulats per això, augmentaren la producció.
•Les monarquies van potenciar el creixement econòmic.
2. La societat estamental
2.1. Una societat desigual
• Estava dividida en dos grups ben diferenciats: els privilegiats i els no privilegiats.2.2. Els privilegiats
• Posseïen la major part de les terres i s'encarregaven del pagament d’impostos.
2.3. Els no privilegiats
•Eren la immensa majoria de la població i agrupava persones molt diferents, econòmica i socialment.
•La burgesia incloïa els grans artesans, comerciants i banquers. Era el grup més actiu econòmicament i la seva riquesa havia augmentat.
•Les classes populars urbanes agrupaven els treballadors manuals de les ciutats.
•Els pagesos constituïen el grup més nombrós de la població. Estaven obligats a treballar les terres dels grups privilegiats, als quals pagaven impostos elevats.
3. El creixement econòmic i el reformisme il·lustrat
3.1. El creixement econòmic de Catalunya
•La causa fou la vitalitat dels diversos grups socials del Principat.
•Va haver millores en l’agricultura, estimulades per l’existència dels censos emfitèutics, un contracte agrari que permetia al pagès quedar-se amb part dels rendiments agraris.
3.1. El creixement econòmic de Catalunya
•La causa fou la vitalitat dels diversos grups socials del Principat.
•Va haver millores en l’agricultura, estimulades per l’existència dels censos emfitèutics, un contracte agrari que permetia al pagès quedar-se amb part dels rendiments agraris.
LA BURGESIA
Podem definir la burgesia vuitcentista, en un sentit ampli, com una fracció del tercer Estat que, gaudint d'uns recursos econòmics, si més no, sanejats-la imprecisió és inevitable-, exercia activitats mercantils, financeres, industrials-en el més ampli sentit de la paraula-, liberals-destacant advocats i homes de lleis-o del funcionariat o que, simplement, vivia de les rendes de les seves inversions-a la terra o en qualsevol tipus d'empresa o companyia-o administrava les d'altres.
LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA
Podem definir la burgesia vuitcentista, en un sentit ampli, com una fracció del tercer Estat que, gaudint d'uns recursos econòmics, si més no, sanejats-la imprecisió és inevitable-, exercia activitats mercantils, financeres, industrials-en el més ampli sentit de la paraula-, liberals-destacant advocats i homes de lleis-o del funcionariat o que, simplement, vivia de les rendes de les seves inversions-a la terra o en qualsevol tipus d'empresa o companyia-o administrava les d'altres.
LA ROTACIÓ QUATRIENNAL
La rotació quadriennal consistia a dividir els camps en quatre parts en què s'alternava el cultiu de cereals de tardor —blat o sègol—, el de farratges —naps, trèvol o alfals—, després el de cereals de primavera —ordi o civada— i, finalment, el de lleguminoses.
Gràcies a la rotació quadriennal, es va poder suprimir el guaret i reemplaçar-lo, sobretot, per cultius destinats a alimentar els animals.
EL TANCAMENT DELS CAMPS
Més tard es va decidir de tancar el camps i d'aquesta manera no feien malbé el camps. Aquesta estructura es deia enclousura.
A Anglaterra, les enclosures eren autoritzacions parlamentàries per a tancar les terres de tot el terme d'un poble, reagrupar-les i repartir-les, de passada, juntament amb els boscos comunals.
El tancament de camps va arruïnar els petits agricultors i va dividir el món agrari en dos grans grups: d'una banda, el propietaris mitjans i grans i, de l'altra, els treballadors del camp sense feina, la majoria dels quals van haver d'emigrar a les ciutats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada